Sergi, diabetis tipus 1

Entrevista de  Micaela  Beti

En Sergi té 18 anys, i està estudiant el Grau d’Enginyeria aeroespacial a la Universitat. Quan tenia 16 anys li van diagnosticar diabetis tipus I. Des d’aleshores ha afrontat la malaltia de forma positiva , i no ha deixat que això li suposés cap impediment en el seu dia a dia.

Com vas debutar amb la malaltia? Com vas adonar-te que podies tenir diabetis?
Va ser gràcies a la meva àvia. Jo li havia comentat que bevia aigua molt sovint i orinava en quantitats que no eren normals. A més, estava més prim del normal per la meva edat i estava força cansat. Per tot això, ella em va dir que hauria de consultar-ho al metge ja que eren símptomes típics de la diabetis.

Tens algun familiar diabètic?
No.

Erets molt jove, sabies quines conseqüències comportava la diabetis en aquell moment?
En un principi no, em sonava perquè a l’escola havia vist  una entrevista de la Marató de Tv3, però no me’n recordava gaire.

Com vas afrontar el diagnòstic? Com va reaccionar la teva família?
Tant jo com la meva família ho vam afrontar molt bé.

Quin o quins professionals t’han ajudat més a conèixer la diabetis? 
M’han ajudat la meva “endocrina” i la infermera de l’Hospital.

Sortir de casa sense anar ben “preparat” pot suposar un risc. Quins serien els teus “essencials” que sempre portes amb tu?
Sempre porto una farmaciola amb el glucòmetre, la insulina, agulles i sucre.

Quin tractament segueixes? Explica’m com és un dia pel que fa a les rutines de mesura de glucosa i administració d’insulina.
Doncs abans de cada menjada, ja sigui una poma o aliments rics en hidrats  com un plat de pasta, em miro sempre el sucre en sang. Amb això mesuro les racions d’hidrats que ingeriré i m’injecto la dosiu d’insulina corresponent. He de tenir en compte si he fet esport, i també la franja horària: per esmorzar m’he de punxar més insulina que per sopar. A part, abans d’anar-me’n a dormir m’he de punxar un altre tipus d’insulina, la ‘lenta’. Aquesta actua durant tota la nit, però no és tan forta com la ràpida, que actua més intensament en un període de temps més breu.

Has hagut de fer canvis en els teus hàbits? 
Sí, el que més m’ha costat és el fet de no poder menjar dolços o haver de controlar correctament els hidrats de carboni.

Quan et van diagnosticar, anaves a l’institut. Com ho vas viure? Va suposar algun impediment en les teves activitats d’adolescent o a l’hora de fer esport?
Doncs els primers dies els companys em preguntaven que si em feia mal punxar-me insulina o quants cops al dia ho feia. A l’hora de fer esport, vaig tenir sort, ja que el meu professor d’educació física també és diabètic. Quant a activitats d’adolescent, al principi no, però al cap d’uns mesos vaig deixar de beure alcohol a les festes per poder regular bé el sucre en cas d’una baixada o pujada , i de fet ha sigut un encert.

El més dur és ser constant, no hi ha vacances cap dia de l’any

Actualment molts pares de nens i nenes amb diabetis tipus I tenen alguns impediments a l’hora de gestionar el tractament dels seus fills a l’escola… Creus que les escoles estan preparades per a casos com aquests? Els fa falta coneixement sobre el tema?
En el meu cas estaven ben preparats, A més jo ja sabia de la importància de de la malaltia, però no sé com s’ho fan davant d’una mala resposta de l’alumne. En tot cas, que les escoles tinguin coneixements sobre la diabetis no està de més.  Jo apostaria per una millor informació i conscienciació.

Quina va ser la reacció dels teus professors i companys? 
Molts  professors em preguntaven sovint com em trobava i els companys s’oferien a ajudar-me en el que calgués.

Què consideres que ha sigut el més dur i el més fàcil d’aquest procés?
El més dur és ser constant, ja que no hi ha vacances cap dia de l’any, i el més fàcil és fer dieta, ja que tens doble motiu per no saltar-te-la.

Pel que fa al nivell de la glucosa en sang, alguna vegada has tingut alguna pujada o baixada important de sucre? En cas afirmatiu, vas saber actuar de forma adequada?
Una pujada important sí, vaig arribar a un nivell de glucosa en sang per sobre de 300 després de menjar a un Burger King. Com que és un lloc que no freqüento massa, no vaig controlar les racions. El que vaig fer va ser corregir-me punxant-me més insulina.
En el cas d’una hipoglucèmia prenc sucre.

Has contactat amb alguna associació? Tens relació amb altres nois/noies diabètics de la teva edat?
No.

Què li recomanaries a una persona de la teva edat que li hagin diagnosticat diabetis?
Doncs que es consciencií, que no ho deixi de banda i molts ànims.

Vols compartir la teva història personal amb nosaltres? Envia’ns un correu electrònic a nutrim@nutrimsalut.com indicant a l’assumpte “En primera persona”