En resposta a l’article d’opinió d’en Carles Capdevila: Per què coi costa tant prevenir? molt encertat, al nostre parer, no hem pogut estar-nos de respondre:
Ens manca més cultura preventiva
Estimat Carles, t’entenc, i entenc el motiu que et porta a escriure sobre la prevenció, potser ara hi pares més atenció, i t’adones del cost tan elevat, i no només em refereixo al cost econòmic, que suposa tractar les malalties i mantenir la salut.
Vivim més anys, la medicina ha avançat molt, per sort, i tenim un estil de vida més que millorable. És evident, que és difícil sostenir un sistema sanitari que, tot i tenir els millors professionals i hospitals punters i reconeguts mundialment per la comunitat científica, no pot assumir la creixent demanada generada per l’alta prevalença de les malalties cròniques. Ahir llegia una publicació de la Fundació Universitària del Bages, que afirmava que cada malalt amb demència acaba arrossegant tres adults dedicats en exclusiva a ell (informals o professionals), a causa del seu alt grau de dependència. Molt per sostenir i més que vindrà.
He treballat 20 anys com a infermera a 4 grans hospitals, atenent principalment malalts d’oncologia i cardiologia, i vaig fer el salt cap a fora, perquè em feia la mateixa pregunta: perquè costa tant prevenir? Moltes de les malalties de les persones a les quals atenia, tenien factors de risc que eren modificables, per tant, vaig pensar que no havia d’esperar a torbar-me’ls a l’Hospital, sinó que com a professionals, havíem de fer alguna cosa des de molt abans. Ara em dedico a la promoció d’hàbits saludables. Treballem a les empreses, al sector educatiu i també amb ciutadans en general. Tot i que a les empreses, ja és un objectiu que s’està treballant cada vegada més donat que molts estudis indiquen que uns treballadors saludables milloren la productivitat de les organitzacions, encara queda mot camí per córrer, però sobretot a la infància. Els hàbits de salut es conformen a la infància i es consoliden passada l’adolescència, tot allò que aprenguem de petits, o interioritzem i ho mantenim al llarg dels anys. Quina és la realitat? Que tenim un índex de sobrepès i obesitat infantil molt elevat, que som una societat molt sedentària i que estem exposats a un elevat estrès per la nostra manera de viure.
Al teu article parles de dietes miracle, d’exhibicionisme, de practicar la vida sana en silenci… reflexiono molt sobre això, creu-me. Saps el que realment em fa mal com a professional? Que ara hi ha una moda que va a l’altre extrem, que no té com a objectiu la prevenció com a estratègia de salut pública, sinó el que és “saludable” com a estratègia de màrqueting i de vendre més. I com a Infermera, em fa mal. Quan pagaríem per no estar malalts? No espero respostes, però estic segura que donaríem el que fos, i aquells que s’han sumat al carro de “el que és saludable” això, ho saben. La salut, no té preu per qui pateix una malaltia i alguns, se n’aprofiten.
Aleshores es produeixen també paradoxes i irracionalitats, perquè el grau de confusió sobre aspectes de la salut és tal, que hi ha persones que se senten molt perdudes. Fa uns mesos, va entrar una persona al meu despatx preocupada perquè havia sentit parlar del poder curatiu de les algues. Em va dir: He intentat de menjar-les, t’ho asseguro, perquè m’han dit que són bones per la meva salut, però és que no m’agraden gens i voldria que m’agradessin. Cal? Cal que confonguem a les persones quan som una societat mediterrània, amb una cultura alimentària arrelada de fa segles, que a més és una de les dietes avalades per la comunitat científica com una de les més saludables del món? Realment, no cal. El pitjor de tot, és que la persona en qüestió és fumadora i dubto molt que qui li va recomanar el consum de certs productes d’alimentació, fos un professional de la salut, perquè el més adequat, sensat i prioritari hauria estat recomanar i plantejar estratègies perquè aquesta dona que fuma com un carreter i a qui no li agraden les algues, deixi de fumar. Quan es comunica i es fan recomanacions en salut, s’ha de tenir coneixements, ser prudent, humil, i mesurar molt el discurs.
Com bé dius, Carles, seguim hàbits saludables i cuidem-nos en silenci. Demanem assessorament a aquells professionals experts en salut, i no deixem arrossegar-nos per falsos mites que circulen per la xarxa. Mirem qui hi ha al darrere de certes recomanacions i no ens deixem enganyar perquè pagaríem el que fos per estar sans.
I sobretot, invertim en els adults de demà, dediquem-nos als infants perquè creixin sabent cuidar i cuidar-se, donem-los eines per discernir sobre què és bo, i el que no ho és per la seva salut i fem que la cultura de la prevenció formi part de l’ADN dels futurs adults. Recordem-ho sempre, un euro invertit en educació, és molt més productiu que un euro gastat en sanitat. Apliquem sempre el sentit comú.
Marta Prats Molner
Infermera. Fundadora i Directora de Nútrim, eduquem en salut.
