Quan el mentor no escolta

El 2011, al Biz Barcelona, saló de l’emprenedoria, em vaig trobar a un “mentor” al qual havia conegut en un programa per a emprenedors creat per la Generalitat de Catalunya i en el qual havia estat seleccionada el 2010 per rebre formació i assessorament per a posar en marxa una idea de negoci.

Després d’assistir a diverses conferències del Biz, visitat els diferents expositors d’empreses i entitats que es presentaven i conèixer persones emprenedores, em vaig adonar, una mica perplexa, que pràcticament no hi havia persones amb idees per emprendre en el sector salut. Al trobar-me amb l’esmentat mentor, li vaig comentar aquest fet i li vaig transmetre la meva decepció al no haver pogut aprofitar al màxim la meva visita per no haver trobat una representació d’experts i empreses relacionades amb la salut i la prevenció.

Aquesta persona, que formava part de l’equip d’experts assessors del programa d’emprenedoria, em va contestar que reflexionés sobre això. Em vaig quedar pensant uns segons en silenci, i abans que pogués respondre, em va dir que potser havia de replantejar la meva idea de negoci ja que, per molt clara que tingués la idea, la salut no semblava ser un mercat de potencial creixement en els propers anys , i així es feia evident en aquesta edició del Biz Barcelona.

Just avui llegia a la revista Redacción médica, que segons dades del Ministrerio de Ocupación, el nombre d’empreses sanitàries a Espanya s’ha incrementat en un 4,6 per cent entre els anys 2012 i 2015. Segons sosté l’article, el sector sanitari manté la línia de creixement general en l’activitat empresarial i la xifra d’empreses s’ha incrementat en 38.148 des de 2015, de les quals el 5,8 per cent provenen de l’àmbit de la sanitat i els serveis socials.

Està clar que el sector salut ha crescut i ho seguirà fent en els propers anys, en part per la necessitat de donar resposta a la gran demanda de serveis de salut i en part per buscar solucions a la despesa sanitària produïda per l’augment de l’esperança de vida, l’elevada incidència de les malalties cròniques i el major grau de persones dependents. Enfocar una idea de negoci que doni resposta a una necessitat o demanda per resoldre un problema existent, és clau.

Evolución del número de empresas sanitarias entre 2012 y 2015. Fuente: Ministerio de Empleo

 
Entenc que els assessors i mentors no tenen perquè conèixer ni ser experts en tots els sectors empresarials, però també és veritat que el 2011, en plena crisi i Espanya a punt del rescat econòmic, hi va haver un boom de l’emprenedoria, antigament anomenats nous empresaris, que va reinventar la forma de treballar; persones que van decidir dur a terme una idea de negoci com a sortida professional durant anys de penalitats econòmiques i elevat atur o per donar resposta a una necessitat del mercat.

I va sorgir: emprendre estava de moda i es va produir l’auge del moviment de l’emprenedoria. Van aflorar moltes idees i emprenedors de tot tipus i van començar a sonar-nos paraules com coworking, aquells espais en què els que desitjaven iniciar-se al món empresarial, trobaven el lloc ideal per compartir, no només despeses, sinó coneixement i projectes en comú.

I a mesura que sorgien emprenedors, sorgien programes a totes les ciutats per donar cobertura també a una necessitat: la de l’emprenedor. Qui més qui menys podia adherir-se a programes de la seva comunitat per impulsar la seva idea de negoci i rebre assessorament de persones expertes; algunes emprenedores i altres que no ho havien fet ni mai ho faran.

Personalment vaig tenir alguns bons assessors, persones que sense conèixer el sector del qual jo provenia, aplicaven els seus coneixements en finances, màrqueting, comunicació, etc. per ajudar a polir i millorar la meva idea empresarial. L’important és que, sense tenir idea del sector salut, van fer bé la seva feina, perquè sobretot, a part d’ensenyar, estaven disposades a escoltar. Conèixer quin problema pretenia resoldre la meva idea i intentar entendre com s’articula el sector en que s’hauria aplicar, en aquest cas el de la sanitat, que a més té unes particularitats que el fan bastant específic, va ser la clau.

Però hi ha de tot a la vinya del senyor, i aquella tarda al Biz, vaig ensopegar amb un dels meus mentors que solia posar la seva atenció en les idees més tangibles com la tecnologia o el disseny i desenfocar la seva mirada quan es tractava de la intangibilitat de els serveis al voltant de la salut. Potser la prevenció i la promoció de la salut li va semblar una mica antiquat, poc atractiu i poc innovador, i no va escoltar, però no a mi, sinó als experts que ja parlaven de la gran revolució que estava canviant el sector salut.

Emprendre no és una moda ni mai ho hauria de ser. Assessorar a aquells que decideixen emprendre i dur a terme la seva idea, tampoc. Escoltar és la clau, sempre pots aprendre alguna cosa.

Vull dedicar especialment aquest post a la Cèlia i la Marta, dues persones que van escoltar i de les que vaig aprendre molt. Segueixo aquí, gràcies! 😉

Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim