El discurs sobre treballadors motivats igual a treballadors productius, sembla estar a l’ordre del dia sobretot a les organitzacions que estan en el camí de transformar-se en empreses saludables. Implantar estratègies, programes i intervencions i que aquests puguin mesurar-se en termes de ROI (Return On Investment), millora la imatge i credibilitat dels departaments de recursos humans en comptar amb indicadors quantificables de millora de la rendibilitat dels seus equips.
Però encara que l’empresa pot ser facilitadora de la motivació dels seus empleats, i que està clar que un bon lideratge en aquest sentit pot potenciar una major cohesió dels equips, un millor clima laboral i un major compromís dels treballadors, hi ha alguna cosa intrínsec als éssers humans que ens fa diferents uns dels altres. És quelcom après en part, per les nostres vivències, per l’educació rebuda i pel model que ens han transmès des de petits i que té un impacte directe en els processos de treball i en la motivació per realitzar-los, sigui quin sigui el sector empresarial i/o professional en el que treballem. Em refereixo a la capacitat individual per automotivar-se, l’exigència i el compromís amb un mateix que ens fa buscar sempre la màxima qualitat en la nostra activitat professional i estar sempre en un procés de millora contínua per a ser excel·lents professionals.
L’excel·lència és un hàbit. L’hàbit ens predisposa per a la realització perfecta d’una activitat, sigui aquesta professional o no, sense que intervingui el pensament racional. Pots tenir un entorn més o menys favorable, però l’excel·lència respon a una manera de ser i fer, independentment de l’entorn on ens desenvolupem professionalment. És per aquest motiu que hi ha persones que sempre busquen la millor manera de realitzar la tasca, investigant per millorar i superar-se a si mateixos. És una cosa intrínsec relacionada amb la satisfacció de la feina ben feta.
Si volem ser organitzacions saludables i excel·lents, hem de fomentar hàbits saludables a l’empresa fomentant també l’excel·lència com a hàbit. I de la mateixa manera que passa amb els hàbits de salut, que és més difícil modificar-los que crear-los, l’hàbit de l’excel·lència no és menys. Aquella coneguda faula dels micos i el plàtan en què tots actuen de la mateixa manera sense preguntar-se el motiu “perquè sempre s’ha fet així”, seria un bon exemple de qui no contempla l’excel·lència com a part fonamental del seu estil de vida.
Crec fermament que igual que hem de fomentar bons hàbits de salut a la infància perquè els nens i nenes arribin a l’edat adulta convertits en persones més saludables, és imprescindible fomentar també models educatius basats en la recerca de l’excel·lència i la millora personal contínua . Com? Treballant des d’edats primerenques l’autoestima, l’actitud positiva, la responsabilitat, els valors personals, la passió, l’ètica, la cooperació, l’ambició, la recerca del perfeccionament continu, l’esperit de superació, el compromís, la humilitat … La millor manera, com sempre, és predicar amb l’exemple. L’èxit o fracàs no depenen sempre de causes externes o del factor sort, sinó que té a veure també amb motius interns de cada ésser humà.
Quan l’excel·lència es converteix en un hàbit, es fa evident per la forma excel·lent de ser, sense necessitat de sobreactuació, transformant-se en l’única forma coneguda de funcionar. L’excel·lència com a hàbit, és el conjunt de factors que ens defineix com a éssers i professionals excel·lents, sigui quina sigui la tasca o el sector en què desenvolupem la nostra tasca. Des d’administratius, professors, directius de grans companyies a metges, manobres o advocats … tots podem ser més o menys excel·lents o més o menys mediocres, tot depèn, en gran mesura, de nosaltres mateixos.
Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim
