L’educació per a la salut a l’escola, una assignatura pendent?

Els infants es troben a una etapa d’aprenentatge on si s’ensenyen uns hàbits adequats, serà molt més fàcil que perdurin al llarg dels anys.

L’AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer), sosté que es podrien evitar més del 40% dels tumors adoptant hàbits de vida saludables i que cal més prevenció per combatre l’obesitat i el sobrepès a la infància.

Precisament, per saber com es treballa l’Educació per a la Salut (EPS), l’AECC va encarregar l’estudi “Situación de la educación para la salud en centros de primaria y secundaria” realitzat amb una mostra de 1700 directius i docents de centres públics, concertats i privats, que dóna una foto de la situació actual de l’EPS a les escoles d’Espanya.

Segons aquest estudi, la gran majoria d’escoles, el 43,5%, dedica a l’EPS només de 12 a 20 hores a l’any, és a dir, entre una i dues hores al mes. Pel que fa a les activitats que més es realitzen a les escoles de primària i secundària són les relacionades amb l’activitat física i alimentació saludable; en canvi, la seguretat i la prevenció de riscos, lesions i accidents són les que menys temps es dedica.

Quines iniciatives poden engegar les escoles per incrementar l’EPS?

L’OMS recomana que nens i joves practiquin 60 minuts d’activitat física al dia però malauradament molts infants tenen hàbits sedentaris i en molts casos no s’arriba a complir la recomanació. L’EPS ha de ser la  palanca per fomentar hàbits saludables des de la base, i tot i que s’han engegat bons programes i activitats, moltes vegades l’EPS ha estat mancada d’estratègia i continuïtat, i no ha contribuït a mitigar aquests indicadors. A més, a l’estudi de l’AECC recalca que mestres no se senten capacitats per donar informació sobre salut i que tampoc hi ha control, ni un seguiment adequat de les activitats, ni d’indicadors de qualitat ni de continguts.

A Nútrim s’aposta per l’educació per a la salut des de la infància, i intervenint a les escoles de forma transversal . La metodologia es basa en una visió 360º dels hàbits de salut: alimentació saludable, promoció de l’activitat física, salut i benestar emocional i programes  de prevenció als centres educatius.

Responent a la pregunta que plantejava anteriorment, crec que els propis  centres educatius tenen també a les seves mans la capacitat d’engegar accions que contribueixin a promoure hàbits i conductes saludables als seus alumnes. Un exemple clar és el d’una escola d’Escòcia, on Elaine Wyllie, una mestra de primària, veient la conducta sedentaria dels alumnes, va idear la milla diària, que consistia a fer sortir els nens de la classe i fer-los córrer a un parc del davant. Tot i que al principi els alumnes no aguantaven ni una volta, mica en mica van anar progressant fins que al cap d’uns mesos tots els infants van ser capaços de recórrer una milla diària (1,6 Km). Amb aquesta iniciativa engegada el 2012, avui s’ha aconseguit disminuir l’índex de sobrepès dels alumnes d’aquesta escola, i actualment es situa a la meitat de la mitja escocesa. Avui 600 escoles d’Escòcia i 200 d’Anglaterra i Gal·les ja practiquen la milla diària, i a Espanya 9.000 infants ja formen part d’aquesta iniciativa.

El cas d’aquesta escola, és un clar exemple  que pel fet que una escola sigui petita o no disposi de molts recursos, no ha de ser un condicionant per a engegar iniciatives d’educació per la salut, ja que si hi ha voluntat es poden fer accions sense una gran inversió. El que sí que és necessari és crear iniciatives que siguin sostenibles i transversals que es puguin mantenir en el temps.
Evidentment l’escola no és una entitat aïllada, en formen part els mestres, els alumnes i també les famílies, que han de treballar plegats pel bé de la salut dels infants.

Si vols més informació sobre com es treballa a Nútrim l’educació per a la salut a l’escola, consulta’ns 

Micaela Beti
Estudiant en pràctiques del Grau en Publicitat i Relacions Públiques UB Blanquerna