La Indústria del Benestar, una necessitat social i una oportunitat econòmica
Comparteixo en bona part el contingut de l’article de Jordi Goula “La Revolució de la Indústria del Benestar” del suplement Diners del diari La Vanguardia d’aquest dissabte. Llegint aquest article en un cap de setmana que precisament coincideix amb l’inici d’un nou any i la perspectiva d’un 2012 per viure, m’ha fet reflexionar bastant i m’ha portat a escriure aquest petit article.
Una societat més sostenible pel que fa a la despesa pública sanitària, és una societat que inverteix en prevenció i promoció d’estils de vida saludables. Aquesta obvietat sabuda no ens l’hem presa amb la suficient serietat, i ara, per la necessitat del context econòmic que vivim, més que mai les organitzacions, tant públiques com privades, hem de posar en marxa programes orientats a promoure aquests hàbits, sempre vetllant pel benestar de les persones. Aquests programes de prevenció no només han de pretendre cercar una menor despesa futura dels serveis sanitaris, sinó també han de servir com a un paràmetre més a tenir en compte en l’eficiència de la productivitat de les empreses i la disminució de les baixes laborals per malaltia.
En aquest darrer punt, la relació entre un estil de vida saludable, físic i emocional, i la productivitat de les persones serà un factor més a tenir en compte per la competitivitat de les empreses, com ara ho és per exemple l’eficiència energètica, per tal d’oferir serveis i productes més competitius a escala global. Per tots és conegut que la frustració, l’estrès o la la manca de realització tant a nivell personal com laboral, son factors que tenen un impacte directe en l’estat emocional de la persona i que comporten, en molts casos, consultes als especialistes en salut mental.
Hi ha estudis que relacionen la incidència d’algunes malalties com la obesitat, la hipertensió i la diabetis amb hàbits d’alimentació i estils de vida poc saludables. L’impacte d’aquestes malalties en els països desenvolupats és cada cop més creixent comportant una despesa sanitària cada cop més elevada. Amb tot, sembla lògic assegurar doncs que una empresa que fomenta el benestar dels seus treballadors es veurà recompensada amb una major productivitat tenint un impacte directe en els seus beneficis.
Així, doncs, tenint en compte aquest context, penso que al nostre país, no només tenim l’oportunitat d’engegar tot aquest seguit d’estratègies per la prevenció i promoció d’estils de vida saludables, sinó també la d’engegar un Clúster Econòmic referent a nivell Internacional sobre la “Industria del Benestar”, un concepte il·lusionant que combina la vessant social amb l’econòmica i demostra que les dues parts no són contraposades, sinó que en correcta sintonia, poden alimentar-se l’una a l’altra.
M’explico: malgrat estar en un moment econòmic molt difícil, hi ha un conjunt de factors i circumstàncies que fan que tinguem a les nostres mans un gran potencial.
Tot i que la sanitat està passant per una situació extremadament crítica, el nostre país conta amb grans professionals de la salut que treballen a centres de referencia i amb reconeixement internacional. La preparació i coneixements dels professionals tenen prou prestigi com perquè puguin ser exportables arreu del món. Paral·lelament Barcelona és hi ha de ser encara més en un futur una destinació d’elecció per aquelles persones que viatgen fora del seu país per utilitzar els serveis mèdics estrangers. Barcelona està apostant per una internacionalització mèdica, oferint centres de salut de qualitat i serveis turístics adequats a la demanda d’un públic exigent.
Les característiques de la nostre territori pel seu clima i situació geogràfica han fet que tinguem una dieta pròpia que és una de les més saludables del món. No en va, la Dieta Mediterrània ha estat reconeguda recentment com a patrimoni mundial de la humanitat, i està considerada com una de les millors formes d’alimentar-se, tant per la seva aportació al benestar, com per la qualitat dels seus productes. La fama internacional ha estat impulsada també per un excel·lent col·lectiu de cuiners catalans que han sabut innovar en alta cuina sense deixar de banda la vocació per fomentar la investigació en “cuina saludable”. Si a tota això li afegim que tenim un clima favorable i privilegiat que és palanca d’atracció d’inversió estrangera i de Turisme, tot plegat fa que tinguem a hores d’ara al nostre país elements diferencials pels quals puguem explotar aquesta Industria del Benestar, no només com un eix social sinó també com un eix econòmic.
Marta Prats Molner
Fundadora i propietària de Nútrim