Ètica professional quan el client és un menor
Molt s’ha comentat sobre els grups de WhatsApp dels pares d’alumnes per a comunicar-se sobre aspectes relacionats amb l’escola i com de vegades, es critiquen i qüestionen decisions dels professors o del mateix centre educatiu.
Crec que tots i totes els que tenim fills en edat escolar, en major o menor mesura, hem viscut situacions incòmodes en aquest sentit quan pares que han tingut alguna diferència de criteri respecte a la forma d’educar d’algun professor, arriben a posar en dubte i de forma pública, la professionalitat dels docents. Però què passaria si fos a l’inrevés? Us imagineu que la informació que hem transmès a un professor en una reunió privada, fos posada en coneixement de tots els pares de l’escola? Què pensaríem si es fes safareig sobre aspectes personals i privats de la vida dels nostres fills? És difícil d’imaginar, perquè els pares sabem que la informació “privilegiada” que tenen els docents per la seva professió, mai serà transmesa a tercers ni de bon tros utilitzada per menysprear o ridiculitzar a l’alumne, o almenys així hauria de ser, perquè el que passa a l’escola, es queda a l’escola, i perquè l’educador, docent i pedagog en general, és conscient del valor i la dignitat que té tot ésser humà. Sota aquesta premissa, cap educador que sigui considerat un bon professional, comentaria aspectes sobre la vida privada d’un menor fora del propi centre educatiu, ja que està regit per un marc ètic que constitueix el seu substrat fonamental i que es concreta en un conjunt de principis bàsics d’actuació.
Els pares tenim el dret de poder confiar en els adults que es fan càrrec dels nostres fills, i tenir per segur que tot allò que succeeix relatiu als nostres menors, serà tractat amb el màxim rigor i sense ser exposat mai a terceres persones de l’entorn dels petits.
Cap educador que sigui considerat un bon professional, comentaria aspectes de la vida privada d’un menor fora del propi centre educatiu.
El secret professional és un deure al qual tots els professionals hem d’atendre. Els que treballem en l’atenció mèdica sanitària de les persones, ho sabem bé i ho tenim com una cosa pròpia i indestructible, perquè les persones/pacients a les quals atenem tenen el dret que les seves dades mèdiques, personals i/o familiars, siguin tractades amb la màxima confidencialitat possible.
Igual que els docents i els professionals de la salut, altres professions com advocats, periodistes, treballadors socials … actuen sota un mateix codi d’ètica professional i seria una mala praxi que desvetllessin informació confidencial dels seus clients.
Educadors informals i ètica professional
Però què passa quan altres professions relacionades amb l’educació “informal” no es regeixen per un codi ètic o deontològic explícit de la seva professió? En aquest cas és lògic pensar, que com a éssers humans totes les persones tenim la nostra pròpia ètica personal que ens fa actuar d’una manera o una altra segons els nostres valors, però en qüestió d’ètica i valors, hi ha de tot, i alguns serien qüestionables. I és aquí on sorgeix el dilema. Està segura la informació personal que compartim? Doncs potser no, però com a adults, tenim la capacitat de gestionar la informació que desitgem o no, compartir, i sabem ser previnguts sobre les dades que facilitem. Però, què passa quan el client és un menor? Els nens es troben en una situació vulnerable, perquè no sempre són capaços d’inhibir els seus sentiments i emocions i molt menys tenir un bon autocontrol sobre el que poden o no explicar de la seva vida privada. En aquest cas, quan el client és un menor, la informació relativa a la vida dels nens i nenes es troba en una situació de vulnerabilitat.
Fer un mal ús de la informació a la qual es té accés com a professional, comporta a una mala praxi, i pot arribar a comprometre situacions i persones i vulnerant la protecció del menor.
Els “educadors informals” com els professionals que realitzen activitats extraescolars, en centres cívics, professors de música, de ball, monitors d’activitats esportives o de lleure, cangurs … són persones que treballen amb menors i que tenen a les seves mans informació que pertany a la vida privada i íntima dels nens i nenes. Els pares, hauríem sobreentendre que aquesta informació relativa als nostres fills estarà perfectament salvaguardada, però lamentablement no sempre és així.
L’educador informal, hauria de tenir també el seu propi codi ètic i tractar amb la màxima confidencialitat la informació privilegiada a la qual té accés pel seu treball, ja que fer un mal ús d’aquesta comporta a una mala praxi, i pot arribar a comprometre situacions i persones vulnerant la protecció del menor.
Marta Prats
Infermera i directora de Nútrim
